El 99,3% de l'aigua de les aixetes d'Espanya és potable, d'acord amb el que estableix la Llei General de Sanitat 14/1986. Ens hem de remuntar fins l’any 1971 per datar l'última vegada que es va patir una malaltia a causa de l'estat de les aigües.

A la resta del món no és així: 2.100 milions de persones no tenen accés a aigua potable i disponible a la llar, i 6 de cada 10 (4.500 milions d'éssers humans) no tenen un sanejament segur, fet que suposa que al voltant de 1000 infants morin cada dia a causa de malalties diarreiques associades a la falta d'higiene, segons esmentem en l'Informe 2018: la Salut en la Cooperació al Desenvolupament i l'Acció Humanitària.

Amb l'objecte de fer visible aquesta contumaç realitat, amb les dones i les nenes entre les més perjudicades a nivell global, el lema per al dia mundial de l'aigua és No deixar ningú enrere, en un intent de complir amb l'Agenda 2030 i amb el Objectiu 6 de Desenvolupament sostenible que busca "Garantir la disponibilitat d'aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots i totes" per als Objectius de Desenvolupament sostenible.

Però no s'aconseguiran grans avenços sense un canvi profund i radical que fomenti que es posin en pràctica una sèrie de mesures que evitin el malbaratament, la contaminació de les aigües i el lucre a través de la seva mercantilització. Cada vegada amb més freqüència, l'aigua està sent protagonista de nombrosos conflictes que poden desembocar en guerres violentes.

Les causes bàsiques de l'actual crisi de l'aigua i el sanejament radiquen en la pobresa, les desigualtats i la disparitat en les relacions de poder, i es veuen agreujades pels reptes socials i ambientals, com la urbanització cada vegada més ràpida, la creixent contaminació i la minva dels recursos hídrics i el canvi climàtic, que provoca desastres de magnituds incalculables. Per posar un exemple que ens afecta, el cicló tropical Idai, que ha causat estralls a Moçambic, Zimbabwe i Malawi, devastant i inundant territoris sencers i causant centenar de morts i milions d’afectats. El pitjor desastre del sud-est d'Àfrica de les últimes dècades.

Les dones i les nenes, les més perjudicades per la falta d'accés a aigua potable i serveis de sanejament.

I per no deixar ningú enrere és fonamental redoblar esforços a favor de les dones, les més perjudicades, ja que a més d'estar apartades de la presa de decisions, en les seves mans recau la responsabilitat de transportar l'aigua quan no arriba a les llars. D'elles i de les nenes. En algunes parts del món passen fins a quatre hores diàries caminant, fent fila i traginant aigua que ja de per si és una activitat física pesada. Aquesta tasca explica també en part la gran disparitat en l'assistència a l'escola de nens i nenes en molts països. El dret de les nenes a l'educació es veu afectat per aquesta tasca assignada, i perquè no hi ha serveis higiènics separats per elles.

En molts casos, l'aigua que recullen està bruta i procedeix de fonts no protegides. La salut de les dones (la necessitat mínima de líquid per a una dona que alleta és de 7,5 litres d'aigua al dia) es pot ressentir profundament tant per la pesada càrrega com per les malalties que contrauen pel contacte amb aquesta aigua i el seu consum.

Un altre perill afegit quan van a la recerca d'aigua és la possibilitat de patir violència sexual tant al llarg del recorregut, com per l’exigència de favors sexuals a canvi d'aigua potable. O quan han de fer les seves necessitats a la intempèrie perquè no hi ha latrines i serveis,  especialment a la nit. És el moment en què es produeixen nombrosos abusos sexuals. I no es limita només a les zones rurals, sinó també en zones urbana.

També des del punt de vista de la presa de decisions relatives a l'aigua i sanejament les dones estan excloses. Com a conseqüència d'això, les seves necessitats i circumstàncies específiques no es prenen en consideració per elaborar els programes de subministrament d'aigua i sanejament o en ampliar aquests serveis.

El problema dels refugiats i desplaçats

Malauradament, a dia d'avui el nombre de desplaçats per conflictes armats i causes naturals ronda els 70 milions de persones. En les situacions d'emergència, les persones desplaçades tenen dificultats particulars per accedir a aigua potable i als serveis de sanejament, amb conseqüències que poden posar en perill la seva vida. Les persones desplaçades són també especialment vulnerables a la discriminació, el racisme i la xenofòbia, que poden reduir encara més la seva capacitat d'aconseguir aigua potable i serveis de sanejament. Els campaments de refugiats i de desplaçats interns de tot el món es caracteritzen, especialment quan el desplaçament es perllonga, per condicions ruïnoses i d'amuntegament en què la prestació dels serveis bàsics, com l'abastament d'aigua potable i el sanejament, és inadequada. El sanejament deficient i la manca d'accés a aigua potable en aquests campaments condueixen amb freqüència a la propagació de malalties transmeses per l'aigua, com el còlera.

La sort dels sol·licitants d'asil i els desplaçats interns de les zones urbanes no és molt millor. Impossibilitats sovint en la pràctica o a causa de la seva condició jurídica per obtenir un allotjament adequat, en molts casos no tenen tampoc accés a l’aigua potable o a serveis de sanejament.

Els pobles indígenes

L'accés dels pobles indígenes a l'aigua potable està estretament relacionat amb el control sobre les seves terres, territoris i recursos ancestrals. La manca de reconeixement o protecció jurídica d'aquestes terres, territoris o recursos pot tenir conseqüències de llarg abast en el seu gaudi del dret a l'aigua. Les fonts naturals d'aigua utilitzades tradicionalment pels pobles indígenes, com els llacs o rius, poden no ser ja accessibles a causa de l'expropiació o l'apropiació gradual de les terres per uns altres. L'accés es pot veure amenaçat també per la contaminació il·legal o la sobreexplotació. A més, les fonts d'aigua dels pobles indígenes sovint es desvien per proveir d'aigua potable a les zones urbanes. Així doncs, per assegurar el dret a l'aigua dels pobles indígenes esdevé necessari, en molts casos, adoptar mesures per assegurar els seus drets a les terres ancestrals, reforçar els seus sistemes tradicionals d'aprofitament de l'aigua i protegir els seus recursos naturals.

Malgrat que la majoria dels pobles indígenes encara viuen en zones rurals, un nombre creixent està migrant, voluntària o involuntàriament, a les zones urbanes, on sovint acaben vivint en condicions inadequades, sense accés a aigua potable ni a serveis de sanejament.

El decàleg de l'aigua de medicusmundi

A medicusmundi pensem que el dret a la salut no només abasta l'atenció sanitària oportuna i apropiada, sinó també els principals factors determinants de la salut, com l'accés a l'aigua neta potable i a condicions sanitàries adequades. Per això, les línies de treball de medicusmundi en el Dret d'aigua i sanejament. Dotze recomanacions; 12 manaments ... per no deixar ningú enrere.

1.-Contribuir a que els governs locals incrementin la cobertura, la qualitat i la sostenibilitat dels serveis d'aigua i sanejament a les poblacions rurals i urbanes marginals.

 2.- Promoure els serveis públics de l'aigua i la no privatització de l'aigua i el sanejament.

3.- Promoure l'organització, participació i capacitació de la població en la gestió dels sistemes d'aigua potable i sanejament de forma sostenible.

4.-Promoure el compromís de la població i l'Estat amb l'ús racional i sostenible de l'aigua i el compliment de les polítiques i programes públics de provisió d'aigua potable i sanejament per a poblacions ubicades a les àrees rurals i urbanes marginals.

 5.- Planificació en aigua i salut. El sector salut ha d'estar plenament involucrat en la gestió de l'aigua per al que s'afavoriran xarxes i compromisos amb els organismes de Salut

6.- Contribuir a l'enfortiment de les capacitats del personal local.

7.- Afavorir els mercats locals utilitzant materials de la zona i tecnologia adequada i sostenible.

 8.- Implementar l'equitat de gènere i la participació de les dones en els projectes de les seves comunitats.

 9.- Adequar el cost del recurs a la realitat econòmica de les comunitats amb les que es treballa. (Promoure sistemes tarifaris i de gestió que garanteixin l'accessibilitat econòmica a totes les persones (enfocament de drets), alhora que penalitzin l'abús i excés de consum per càpita)

10.- Promoure el Dret a la Salut a favor de l'accés a l'aigua i sanejament, per la qual cosa es promourà l'establiment d'aliances estables i col·laboracions específiques amb organitzacions especialitzades en nom de l'eficàcia, eficiència i sostenibilitat de les seves intervencions.

11.- Fomentar el treball en aigua i sanejament en el desenvolupament integral de les comunitats implicades, abordant directament altres determinants de la salut i la pròpia atenció sanitària, així com el de les altres condicions de desenvolupament.

12.- Participar i afavorir la intervenció en xarxes nacionals i internacionals on es treballi per la defensa del dret humà a l'aigua i al sanejament.

Aquesta és la nostra aportació al procés que implica complir amb l'Objectiu 6 de l'Agenda dels ODS per 2030: que algun dia, com ja passa a Espanya, la pràctica totalitat de l'aigua de les aixetes de tot el món sigui potable i a un preu assequible per a tothom.

Article basat en la Declaració de medicusmundi sobre el Dret a l’Aigua i Sanejament